Bon dia!
Aquest és el resum que ha fet la Núria Ayats sobre l'article de T. Grosse.
Novetats sobre la classe de grup: la tendència va cap a les classes individuals*!
- Fa més de 30 anys que es parla de classes de grup, tant instrumentals com vocals.
- Per grup, s'entén una formació d'almenys 3 alumnes.
- Des de 1979, la clase individual ha guanyat terreny a les classes de parella i de grup:
|
ANY |
% Classes individuals |
% Classes de 2 |
% Classes de 3 |
% Classes de 4 o + |
|
1979 |
40'98 |
30'72 30'18 |
28'29 |
|
|
1988 |
55'23 |
14'59 |
||
|
1997 |
60'86 |
22'03 |
8'60 |
8'51 |
|
|
63'65 |
20'03 |
6'75 |
8'52 |
- Les classes de gran grup s'han reduït degut als costos secundaris que representa la necessitat de tenir més professors a l'aula.
- A les escoles privades de música (ex. Yamaha-Musikschulen) es fan classes de grup perquè: 1) suposen avantatges econòmics i 2) hi ha una manca de professorat especialitzat en l'ensenyament instrumental a Alemanya.
- Les classes de grup tenen un problema d'imatge (semblen poc serioses), per la qual cosa, tot i l'escassetat de subvencions públiques, moltes escoles privades eviten que la classe de grup sigui el nucli del seu negoci. Tot i que hi ha models econòmics d'escoles de música que es basen en la pedagogia de grup, les famílies estan en general disposades a pagar més per accedir a una educació de més nivell mitjançant classes individuals. Els pares prefereixen dur els seus fills a les escoles de més nivell, que són les escoles públiques subvencionades. En conseqüència, les escoles privades es veuen obligades, per sobreviure a la competència, a ofertar classes individuals i, fins i tot, un servei de classes a domicili.
- Donat que aquest problema d'imatge de les classes de grup va lligat a les sortides professionals dels futurs professors, l'ensenyament de classes de grup no és un ensenyament bàsic dins els estudis de pedagogia dels conservatoris.
- Anselm Ernst (1992): "l'èxit de les classes de grup no depèn del talent pedagògic del professor, sinó de la seva formació en aquest camp", ja que "es pot aprendre a ensenyar". Es tracta, doncs, d'una qüestió d'actitud: voler-ne aprendre.
- A les classes de grup, el professor dóna més responsabilitat als alumnes sobre el seu propi aprenentatge. Els alumnes aprenen dels exemples i "contraexemples" dels companys, juguen a fer de professors i aprenen de la crítica constructiva i de la resolució de problemes. Està comprovat que els alumnes aprenen més dels seus homòlegs que dels adults. Amb tot això, els professors haurien de ser capaços de guiar de manera adequada aquesta dinàmica.
*Lit. "Grups d'un (alumne)".
- L'actitud del professor no és ensenyable, sinó que és fruit d'una experiència de vida. Mentre per al professor siguin més importants els premis o els concerts que l'experiència diària de la classe, la classe de grup rebrà menys suport. El problema no és el format de la classe en si, sinó la incompatibilitat d'aquest format amb la imatge del músic professional que tenen els alumnes.
- La classe de grup hauria de representar una alternativa legítima per a aquells pares que esperen beneficiar-se dels avantatges socialitzadors i psicològics que suposa aquesta modalitat.
- Les classes de grup són una oferta atractiva i divertida que fa que els alumnes tinguin més continuïtat en l'aprenentatge.
Així ho demostra un estudi fet a la regió de la Baixa Saxònia (Niedersachsen), on el 25% dels alumnes assisteix a classes de grup. Els alumnes fan 45' de classe en grups de 3 alumnes o bé 60' en grups més nombrosos (on la motivació és major).
Els professorat entén les classes de grup com una oferta d'oci, en la qual també tenen cabuda els alumnes avantatjats però on el foment del talent no és l'objectiu principal.
En general, els pares i els alumnes estan contents de les classes i no esperen ni troben a faltar el foment del talent ni aspectes orientats al rendiment, que d'altra banda no han estat plantejats pel professor/a. Pares i alumnes accepten la classe de grup com una forma social de classe, l'objectiu de la qual divergeix del de la classe individual.
Hi ha part del professorat que aspira a assolir objectius semblants als de la classe individual, creant unes expectatives i una exigència que no poden ser acomplertes. En conseqüència, i per evitar això, s'ofereixen acords d'objectius entre els interessats (pares, alumnes i professors). Acords que han de contribuir a evitar els danys que poden suposar la construcció de falses expectatives, sobretot per part del professorat, ja que a la classe poden confluir-hi objectius divergents. El professorat persegueix objectius educatius que, en part, responen a les pròpies expectatives, però que també poden contibuir a la gestió pública (planificació curricular, requeriments interns d'una escola, etc).
Els objectiu dels alumnes i dels seus pares poden, en canvi, englobar altres aspectos, com l'ocupació del temps lliure de forma amena i amb sentit. En conseqüència, és important que abans que res el professor sigui conscient dels seus objectius, per aclarir-los als seus alumnes i avaluar-los de tant en tant (si no, la classe no resulta productiva).
OBJECTIUS EDUCATIUS OBJECTIUS DEL PROFESSOR
OBJECTIUS COMUNS
- La música com a expèriencia de grup (música popular) i la música com a foment del talent (conservatoris) es troben per primera vegada a les escoles de música. Allí, però, no s'uneixen, sinó que segons el parer majoritari del professorat, es tracta d'una nova oferta d'oci, contraposada al treball del talent que seria la classe individual. Així doncs, la frontera escola de música/conservatori passa pel tipus de format de les classes.
- La forma social adequada de la classe hauria de ser escollida sobre la base d'objectius terminals compartits. Però: quan succeeix, això, en el dia a dia de les escoles de música? Aquí hi ha, evidentment, problemes per resoldre. Entre les qüestions organitzatives: hi ha espais lliures dins la classe de grup? A la classe individual, hi ha espais buits que cal omplir? La matrícula, ve determinada per una falta d'alumnes que impossibilita fer grups?
Entre les qüestions pedagògiques: poden encaixar, determinats alumnes? Els estudis al llarg de les darreres dècades mostren clarament que la flexibilitat en la formació dels grups s'ha perdut. Però en realitat, com més grups es configuren, més fàcilment es reestructuren i distribueixen a la pràctica. Per a la configuració favorable de grups, cal que els responsables tinguin una formació pedagògica adequada, especialment pel que fa a la gestió de grups heterogenis. Per això, la formació no només hauria de ser teòrica, sinó també pràctica. Una proposta seria cursar el primer semestre de l'instrument a l'escola superior en règim classes de grup. Si els professors de les escoles superiors es prenguessin aquest tema seriosament, els estudiants experimentarien les classes de grup en el nivell més alt i mantindrien un diàleg fructífer [...]
Continuarà...
